Princesas...

Hay un día ya verás, un día que es la ostia.
Ese día todo es bueno.
Ves a la gente que quieres ver, comes la comida que más te gusta, y todo lo que pasa ese día es lo que tu quieres que te pase.
Es como un desvío, como cuando vas por la carretera y hay un desvío hacia otro sitio.
Pues ese día es lo mismo, y es muy importante, porque puedes elegir por donde va a seguir todo.
Por eso tenemos que estar muy atentas.

05-03-10

Encara que siguis bona persona, te passaràn coses dolentes, molt dolentes.
Per tant, no entenc aquesta gent tant creient. Creient de que? Se suposa que si fas el bé, tendràs el bé. Si te passa alguna cosa dolenta és un castig d'alguna cosa que has fet malament. Com és això?
I tota aquesta gent que no té res? Que passa amb ella?
I tota aquesta gent que ho té TOT? Que passa amb ella?
Polítics que ens roben. A on són els castigs que els hi toquen?
En canvi, una famili humil, treballadora de tota la vida, tenen més que desgràcies. Desgràcies que no es mereixen. Castigs de que? perque?
Tota aquesta vida, aquesta societat en la que vivim és una farsa, tot són mentides.
Religió? Perque? Per que la gent pugui creure en algú? Tal vegada és el que necessiten alguns.
Polítics... darrerament hi ha poca o massa cosa a dir damunt aquesta gent... Poc a confiar.
La justicia... massa cosa a dir...
Trob que si fessin millor les coses, aquesta familia humil que he mencionat no tendria tantes desgràcies com tenen.
Vull un canvi de funcionament, de societat, de creences...
Massa canvis que tal vegada mai veuré.

De noves...

A vegades, per molt envoltada de gent que estiguis, te sents tota sola.
Fa un parell de dies, em sentia així. La veritat esque no ho entenia...
Tenc bones amistats que em recolzen, m'animen, estan al meu costat. També he fet noves amistats, les quals els he agafat tal aprecí que esper que puguin perdurar durant molts anys al meu costat!
Tenc una persona continuament al meu costat, la qual estim moltissim i ell si que m'ho proporciona tot! inclòs nirviades jejeje!
Tal vegada, aquesta soledat sentida, simplement sigui el fet de no tenir tant de temps per jo i per als demés...
Arribarà el moment. Acabaré les pràctiques, cercaré feina, mirare les coses de la UIB i ens independitzarem!
Comença una nova etapa! :)

El capullo.

- Vamos, quiero que lo veas.
¿Qué crees que hay dentro de este capullo?
- Una mariposa, supongo, no lo sé.
- Algo mucho más hermoso aún, es el capullo de un gusano.
Las mariposas acaparan la atención pero los gusanos tejen seda, son más fuertes, más veloces.
- Es maravilloso pero...
- ¿ Ves este agujerito? La polilla está a punto de salir, está ahí dentro, luchando, intentado atravesar la dura corteza del capullo. Ahora podría ayudarla, cojer el cuchillo, ensanchar la abertura y liberar la polilla. Pero sería demasiado débil para sobrevivir. Su lucha es su modo natural de fortalecerse.
Esta es la segunda vez que me pides la droga, la tercera vez será tuya.