A vegades, per molt envoltada de gent que estiguis, te sents tota sola.
Fa un parell de dies, em sentia així. La veritat esque no ho entenia...
Tenc bones amistats que em recolzen, m'animen, estan al meu costat. També he fet noves amistats, les quals els he agafat tal aprecí que esper que puguin perdurar durant molts anys al meu costat!
Tenc una persona continuament al meu costat, la qual estim moltissim i ell si que m'ho proporciona tot! inclòs nirviades jejeje!
Tal vegada, aquesta soledat sentida, simplement sigui el fet de no tenir tant de temps per jo i per als demés...
Arribarà el moment. Acabaré les pràctiques, cercaré feina, mirare les coses de la UIB i ens independitzarem!
Comença una nova etapa! :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La soletat és quan un no es té ni a un mateix. Els millors moments està clar que són amb totes aquelles persones que t'enrrevolten i t'estimen i aquests sentiments son per part dels dos.
ResponEliminaPerò quan ja et sents sol no és perque no tenguis gent a devora...sinó que necessites trobar-te amb sa persona que millor te coneix, comprèn, escolta, mima, entén, no s'enfada.. i aquesta persona ets tu.
Dedica't uns minuts a tu mateixa encara que sia mentre vas en el cotxe o abans d'anar a mimir.
Som dues ànimes en pena :)
ttm