dilluns, 22 de febrer del 2010

El capullo.

- Vamos, quiero que lo veas.
¿Qué crees que hay dentro de este capullo?
- Una mariposa, supongo, no lo sé.
- Algo mucho más hermoso aún, es el capullo de un gusano.
Las mariposas acaparan la atención pero los gusanos tejen seda, son más fuertes, más veloces.
- Es maravilloso pero...
- ¿ Ves este agujerito? La polilla está a punto de salir, está ahí dentro, luchando, intentado atravesar la dura corteza del capullo. Ahora podría ayudarla, cojer el cuchillo, ensanchar la abertura y liberar la polilla. Pero sería demasiado débil para sobrevivir. Su lucha es su modo natural de fortalecerse.
Esta es la segunda vez que me pides la droga, la tercera vez será tuya.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Sa Lluna llèpola.22 de febrer del 2010, a les 7:08

    Crec que si ens miressim fa uns quants anys també haguéssim pogut tenir aquesta converssa, exceptuant lo de les drogues.. que gràcies a no se què (per als creients: Déu) no hem agut d'arribar a posar límits una a s'altre en quant a això tracta.
    Però sí es cert que ses dues em fet veure a s'altre que a vegades el que la gent valora no és lo més important (sa papalloneta dels collons), que alguns valors de bellesa i sa corrent que segueix tothom no vol dir que sia lo millor. Sinó que sa tasca dura i el dia a dia (com el cuquet fa es capullo i lo que li costa romprer-lo sense que ningú l'ajudi) és el que realment importa, i és on realment trobes sa gent que t'estima i sa que vol que sies feliç.
    Ttim nina... començam nou viatge. :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)